Documental presentat a la Jornada de Commemoració dels 125 anys de l'AMHB, el 18 d'abril del 2015
Als voltants del canvi de segle, la medicina com a sistema estava en moment de transició de paradigma. Els nous descobriments en biologia, bioquímica i bacteriologia promogueren un debat mèdic científic que propicià un desenvolupament científic important. A la vegada, noves corrents de pensament mèdic creixien al nostre país, i entre elles l’homeopatia introduïda a la península (1829-1831) per representants mèdics catalans com Joaquim Hysern i Molleras o Francesc Folch. En aquest entorn neix a Barcelona, el 1890 l’Acadèmia Mèdico-Homeopàtica de Barcelona (AMHB), una nova institució formada per metges homeòpates, alguns d’ells grans figures de la societat catalana, que s’associaren per tal de debatre les noves innovacions científiques i donar un cop de timó a la situació de la medicina homeopàtica a Catalunya. En aquell moment el focus d’aquesta doctrina mèdica es desplaçà de Madrid a Barcelona, essent la capital catalana el màxim exponent del desenvolupament d’aquest sistema. En aquest sistema de transferència de capitalitat en l’homeopatia, fou clau la figura de Joan Sanllehy Metges (1821-1900), pare del polític Català i alcalde de Barcelona de 1906 a 1909, Domènec Joan Sanllehy i Alrich (Barcelona, 1847-1911), que després de moltes converses donà l’impuls definitiu per a la creació el 13 d’abril de 1890 de l’AMHB. El naixement d’aquesta institució s’estava coent des de feia ja uns anys, degut a la inquietud dels homeòpates catalans de tenir un òrgan de debat i de difusió, i la seva creació va ser possible gràcies a l’ànim de cooperació de un bon nombre de metges, entre els que destacaren Salvador Badia Andreu, Josep Giró Savall, Miquel Balari Costa, Xavier de Benavent i Camón, Francesc Derch i Marsal, Josep Antoni Grifols Morera, entre d’altres.
Amb el transcurs dels mesos l'AMHB s'anava modelant, configurant recursos i estructura. En aquest recorregut el 21 juny 1890 ja presentava domicili propi i estatuts definitius aprovats per les autoritats.
Durant els primers anys de vida, la AMHB va suposar un centre important de recepció de les noves teories científiques que s’estaven donant a nivell Europeu, posant-les al centre del debat mèdic del país. Un bon exemple és la recepció dels nous descobriments en bacteriologia, on el paper de l’AMHB en la recepció d’aquesta teoria per part del col·lectiu mèdic oficial fou transcendent.
El desenvolupament d’aquesta institució durant el primer terç del segle XX fou exponencial i paral·lel al desenvolupament de la societat catalana. L’augment en el nombre de socis, les publicacions periòdiques associades i la presència de figures importants de la sanitat i de la política catalana donen una idea de la importància de l’AMHB dins la medicina del nostre país. L’aportació de l’Acadèmia a la sanitat a Catalunya també va ser clau en la creació de noves estructures sanitàries de caràcter religiós, sobretot per a les classes treballadores: des del Dispensari Mèdic Homeopàtic gratuït per a malalts pobres, llavor del posterior Hospital Homeopàtic del Nen Déu, fins a l’Institut Desert de Sarrià[1] o el Sanatori marítim per a tuberculosos de San José. Cal entendre que en el context de principis del segle XX, l'homeopatia, encara que era discutida per alguns sectors[2], a Catalunya formava part del cos doctrinal mèdic del moment. Un gran exemple és la presència de la doctrina Hahnemanniana al Col·legi de Metges de Barcelona, com es pot comprovar en el Boletín del Colegio Oficial de Médicos de Barcelona, ja sigui amb la presència d'anuncis de productes homeopàtics com en el fet que existís una tributació específica per als metges homeòpates[3].
Així doncs, el paper de la màxima institució homeopàtica del país ( i a la vegada de les més importants internacionalment), fou clau en el debat mèdic que estava transformant la medicina a nivell europeu, i la constant relació dialèctica entre primeres espases de la medicina catalana fou un medi de cultiu òptim pel desenvolupament científic. Un bon indicador de l’alta activitat professional, acadèmica i científica que es donava a l’AMHB, és la ininterrompuda publicació de la revista oficial i principal òrgan de difusió, la Revista Homeopática, que va néixer mesos abans de la creació de l’Acadèmia i que amb una periodicitat mensual, es publicà fins el 1929 (de 1890 a 1913 com a Revista Homeopática, i de 1914 a 1929 com a Revista Homeopática Práctica); pràcticament quaranta anys de publicació mensual demostren la importància de l’AMHB durant les primeres dècades del segle passat.
El punt àlgid de l’activitat de l’AMHB fou el Congrés Internacional d’Homeopatia de 1924[4] sota la presidència de Miquel Balari i Costa, que situà Barcelona en el centre mundial de la medicina homeopàtica, amb la presència de les figures més destacades de l’homeopatia mundial. Arribaren homeòpates de Mèxic, Cuba, Argentina, Brasil, Colòmbia, Xile, Veneçuela, i representants de la majoria de països europeus. Davant l’èxit de participació que es preveia, es traslladaren les sessions a la sala d’actes de Fomento del Trabajo Nacional. Les sessions científiques que es presentaren foren de gran rellevància en la homeopatia internacional, i Barcelona fou referència en el progrés homeopàtic.
El congrés fou el punt àlgid, però també fou un punt clau en l’esdevenir de l’Acadèmia. El contacte internacional que esdevingué del congrés promogué el desenvolupament d’institucions de caire Internacional, com la Liga Hispano-Americana pro-Homeopatia (1929) o la Liga Internacional Homeopática (1933) la qual cosa provocà un descens en la capacitat d’aglutinament de l’AMHB, tot i que Barcelona continuà essent un dels focus més importants ja que la seu de les principals lligues s’establiren a la capital catalana, gràcies sobretot a la capacitat d’establir relacions del Dr. August Vinyals i Roig. Tot i aquesta situació l’AMHB seguí participant en diferents congressos tant nacionals com internacionals. Posteriorment l’esclat de la guerra civil escapçà l’homeopatia, que esdevingué un sistema mèdic en latència. L’exili d’alguns dels metges protagonistes en la història de l’Acadèmia degut a les seves idees polítiques està representat per la figura de Joan Solé i Pla (Barcelona, 1874 - Barranquilla, Colòmbia, 1950) metge homeòpata i polític separatista català, diputat al parlament de Catalunya per Esquerra Republicana de Catalunya el 1932, i que uns anys abans del seu exili col·laborà amb Manuel Corachan Garcia en l’elaboració del Diccionari de Medicina, demostrant un cop més la relacions bilaterals enter l’homeopatia i la medicina oficial en el desenvolupament científic. Les dificultats en el desenvolupament de l’homeopatia durant la dictadura provocà un descens en el nombre d’homeòpates, però l’estat de latència es caracteritza per la seva no desaparició i la capacitat de rebrotar. En aquest aspecte fou clau la figura de Enric Peiró i Rando nascut a la vila de Gràcia, el 26 de juny de 1899. Fill del metge Jaume Peiró Comes, també homeòpata, fou president de l’Acadèmia Mèdico-Homeopàtica de Barcelona des de l’any 1943 fins al 1981. En aquest període, reorganitza l’especialitat i aconsegueix el seu reconeixement i la implicació del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona en el reinici de l’activitat acadèmica de l’homeopatia. En aquests anys i fins a la seva jubilació, manté un intens intercanvi epistolar amb distingits col·legues d’arreu del món.
A partir d’aquest moment i gràcies a la perseverança del Dr. Peiró i dels successius presidents de l’AMHB, la institució anà recuperant l’activitat. Diferents congressos nacional i internacionals donaren l’empenta a la nova AMHB, destacant el 45è Congrés de la Liga Médico Homeopatica Internacional realitzat a Barcelona el maig del 1990 en la commemoració del centenari de l’Acadèmia, en el qual participaren al voltant de 500 metges de vint-i-sis països diferents. Al concloure el congrés s’inaugurà un monument dedicat a S. Hahnemann, fundador de l’homeopatia, a l’avinguda Sarrià, cantonada amb Dr. Flemming, conjuntament amb la col·laboració de l’ajuntament de la ciutat.
I així el 18 d'abril de 2015 es van celebrar els 125 anys de la creació de l’AMHB, amb una Jornada que va tenir lloc a l'Auditori del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, el 18 d'abril de 2015, amb una gran assistència de públic.
Actualment l’Acadèmia segueix amb la seva activitat docent, científica i divulgadora, essent la representació de Catalunya a nivell internacional en el context de la medicina homeopàtica.
El passat, el present i el futur de l’AMHB corroboren la seva trajectòria institucional i social com el principal baluard de l’homeopatia a Catalunya.
[1] Creat per Josep Ricart i Gilà juntament amb Josep Sert i Rius . Presidí la Societat Barcelonina d’amics de l’instrucció i fou metge dels comtes de Güell. [2] Calbet i Camarasa (1967): 116 [3] Boletin del Colegio oficial de Médicos de Barcelona. 1897, (2) ,25-26.; Calbet i Camarasa (1967): 56. [4] AMHB (1925). International Homeopathic Council. Barcelona. Ed. Indigo.
Altres documents històrics:
- González-Carbajal, Inmaculada: "Noticias históricas sobre Homeopatía en Cataluña". IV Congreso Nacional de Homeopatía de Barcelona. FEMH, junio 2010.
- Celebració del 1r Centenari de l'AMHB (1890-1990)
- Celebració dels 125 anys de l'AMHB (1890-2015)